La Secció d’Art del CERAP inaugura, divendres 5 d’abril, a les 20.00, l’exposició «Memòria ROM», de Mor.
En ple 2024, el grafit ja no és una novetat sinó que l’hem integrat tant a la nostra retina que tot sovint no som conscients de la seva presència, i l’absència d’aquest detona la nostra atenció. El grafit es repeteix a les parets de la mateixa manera que ho fan les etiquetes dels productes a les lleixes d’un supermercat o a la pràctica del shodō, la cal·ligrafia japonesa. En els dos casos es pretén arribar al subconscient fins al punt de convertir-se en un acte reflex: el de reconèixer una marca a l’instant o el de poder reproduir amb pura memòria muscular i repetició un caràcter. El grafit es podria situar en un punt intermedi: es tracta d’un producte pop que pretén ser altament visible pel públic, però amb una automatització tècnica que podem trobar en diverses arts alineades amb la tradició zen. La proliferació d’aquesta identitat única i personal per l’espai urbà pot veure’s com una manifestació de l’ego, però al mateix temps es tracta d’una pràctica anònima pel públic general i d’una acció comunitària entre aquests artistes, que reben el nom d’escriptors.
Cap al 2002 neix a un mur de Reus el pseudònim Mor, l’alter ego d’un d’aquests escriptors, que ha conservat el seu pseudònim durant més anys, i això el converteix en una excepció, ja que sovint aquests escriptors han de canviar de pseudònim per mantenir l’anonimat. En aquesta exposició podem rastrejar la seva pràctica, que és multi suport i multi tècnica, explorant, per estètica i per economia, formats com els adhesius, l’esprai i de manera molt notòria la pintura plàstica amb rodet, de gran format i de gran alçada. Tant l’estil com el color permeten datar amb forta precisió l’any en la qual s’ha pintat cada una de les seves peces, ja que són succeïdes per romanents de la pintura que té més a l’abast. La grafia també ve determinada per la tècnica: una pintura amb rodet tendirà a ser mes angulosa, mentre que amb l’esprai sempre es podria apreciar certa flacciditat en el traç.
«Memòria ROM» no pretén ser una cronologia històrica, ni tan sols una mostra representativa de la seva obra més exterior: les làmines, fotografies, i altre material responen més al factor de sociabilitat i més proper al joc d’aquesta pràctica, posant especial èmfasis en una faceta més íntima. Són peces de producció molt més lenta, en un ambient molt més distès, però que mantenen l’espontaneïtat de treballar sense esbossos previs. Es tracta més d’una barreja de laboratori i de trobada familiar, sense pretensions, sense expectatives, i alguns d’ells souvenir i regals que esdevenen peces claus dels fons materials de l’artista.
*ROM (Read Only Memory), o memòria de només lectura, s’utilitza per emmagatzemar dades que no canvien amb el temps com el sistema d’arrancada del dispositiu.