«Les construccions de l’aigua»
«Les construccions de l’aigua» és el treball amb què Salvador Coll Salvat i Roser Galceran Piñol van guanyar el Premi Recull fotogràfic dels Premis Arnau de Palomar 1993. Les fotografies són de Salvador Coll.
El treball és un recull fotogràfic i documentat de les diverses estructures que, amb esforç i tenacitat, van crear els riudomencs que ens han precedit amb una finalitat comuna: dominar el corrent natural de l’aigua, canalitzar-la i redistribuir-la mitjançant mines, fonts, pous, canals, sifons, molins, etc. Són estructures que s’han convertit, per elles mateixes, en elements singularitzats o conjunts arquitectònics construïts, majoritàriament, amb materials «humils» (morter de calç, obra cuita, etc.).
Aqüeducte de tres arcs
La importància de l’aigua per a la vida agrícola de Riudoms es veu destacada per obres d’enginyeria popular, com és aquest aqüeducte que sobrevola el camí del Molí de Vent. Els elements d’obra emprats són de rajola, els arcs, i de pedra i calç, els fonaments.
Data de la fotografia: maig de 1993.
Boca del pou dels Molins Nous
La boca del pou apareix coberta per una xarxa d’esbarzerats, signe d’abandonament. S’han perdut els perfils de la pedra i les lianes pengen cercant la frescor de l’aigua que no es veu brollar.
Data de la fotografia: maig de 1993.
Boca del pou dels Molins Nous
La mateixa mina, ara netejada, deixa veure el perfil de la construcció -magnífica circumferència-, amb l’obertura vers la distribuïdora general de les aigües. L’obra, que aprofita els materials de l’entorn, és feta amb pedra de la riera de Maspujols, calç i arena.
Data de la imatge: maig de 1993.
Boca de la mina del camí del Burgar
Una altra sortida de mina, la del Burgar. Antigament, per assenyalar que l’aigua estava controlada, hom deixava un brot d’olivera, de garrofer o tres pedres damunt la tanca del repartiment, de manera que ningú s’atrevís a desviar-la.
Localització: entre la carretera de Vinyols i la del Parc Samà.
Data de la imatge: maig de 1993.
Un altre detall de la mina del Burgar
Cal fixar-se en la construcció dels voltants: pedrissos i canalitzadors fets amb les populars peces d’obra anomenats cairons. Aquests espais solien ser llocs de trobada dels veïns de la zona, bé per parlar, fer beguda -prendre aigua o anissos- o berenar.
Data de la fotografia: maig de 1993.
Aqüeducte amb rec cobert
Llarg aqüeducte que voreja la carretera de Riudoms a Vinyols, vora el mas del Salomó, a la partida del Burgar. Es tracta d’una petita obra hidràulica d’una singular bellesa. La proximitat dels avellaners, amb la caiguda dels flocs sobre l’aigua, ha fet que el rec fos recobert amb posterioritat a la construcció.
Data de la fotografia: maig de 1993.
Rec planer vora el camí
Canalització d’aigua simple, ran de terra, feta amb filades de toves. Es troba al camí dels Cerdans, vora el mas del Sentís. L’enrajolament dels recs és una mesura d’aprofitament de l’aigua, que d’aquesta manera no es perd en terra i, a més a més, sol marcar fites i una major durada en el temps.
Data de la fotografia: maig de 1993.
Rec semi-derruït dels Molins Nous, vora el pou de desguàs
Un dels pitjors enemics de les construccions obertes són els esbarzers, que claven les seves arrels entre els ciments, s’introdueixen entre les juntes per buscar la frescor i acaben per rebentar l’obra.
Data de la fotografia: juny de 1993.
Pou de rosari
La mecanització dels pous obligava a construir petites casetes de sopluig o de suport a la maquinària. En aquesta imatge veiem un pou de rosari situat vora la gasolinera de Riudoms, entre l’avinguda dels Germans Nebot i la carretera de Reus.
Data de la fotografia: gener de 1994.
Empedrat del Rieró
Alguns camins eren pavimentats des d’antic per tal de protegir el seu sòl i mantenir el terra apte per a la circulació. En aquesta fotografia veiem un tram del Rieró, vora el Quarter, empedrat. La combinació de les lloses, planes o allargades, no solament obeeix a una raó pràctica, sinó també estètica.
Localització: sota la carretera de Reus i vora la caserna de la guàrdia civil.
Data de la fotografia: gener de 1994.
Rec de desguàs del bassot del molí d’en Siurana
La frescor de l’aigua permet tota una vegetació que, sovint, colga els recs. Aleshores cal escurar-los. Escurar un rec -netejar-lo- era una feina de tota la comunitat que se’n servia i normalment era un treball a realitzar en dies festius, a l’hivern, per no perdre jornals.
Localització: entre la carretera d’Alcolea i la riera de Maspujols.
Data de la fotografia: setembre de 1994.
Safareigs del mas d’en Siurana
Òbviament, l’aigua tenia altres usos que el regatge de l’horta i l’arbreda, o per a l’ús de boca. Al mas d’en Siurana es conserven aquests safareigs dobles, amb les batedores construïdes amb cairons, els sobreeixidors i els suports per al sabó. La finalitat d’un doble safareig obeïa a la necessitat de rentar i d’esbandir la roba.
Data de la fotografia: octubre de 1994.
Tanques de rec
Obertures de rec amb tanca de pedra, situades sota el bassot dels Molins Nous. L’aigua circula subterrània per evitar que els pàmpols o la vegetació l’embrutin, o bé per salvar desnivells de terra. De tant en tant calia obrir obertures per reconduir-la a altres finques.
Data de la fotografia: octubre de 1994.
Obertura reixada de canalització d’aigües
Obertura de canalització d’aigües, que apareix reixada per evitar l’entrada d’animals. Aquesta mena de finestres tenir per finalitat assenyalar el pas del corrent, vigilar la fluïdesa de l’aigua, proporcionar la ventilació de llargs trams del rec que possibilita així el treball dels minadors, etc.
Data de la fotografia: octubre de 1994.
Rec i joc de tanques de distribució
Es troben sota mateix del bassot dels Molins Nous. La vegetació d’aquests llocs, amb una humitat constant, fa que la flora sigui distinta en aquests microespais, amb plantes comestibles o aptes per a remeis popular, en la majoria de casos.
Data de la fotografia: setembre de 1994.
Bassa dels Molins Nous i aqüeducte
Detall de l’aqüeducte entre el camí dels Molins Nous i el camí de Sant Domingo. Les obertures de l’aqüeducte ofereixen diversos avantatges: la comunicació entre espais, evitar l’enllotament d’aigua de pluja i estalviar materials a l’hora de construir.
Data de la fotografia: octubre de 1994.
Rentadors de la Font Nova
Estan situats al capdavall del corraló de l’hort de la Sorda. Hom pot apreciar la solidesa de les batedores, de pedra, i la roda de molí, situada a l’extrem. El fenàs cobreix ara l’interior de la bassa i, més tard, apareixeran els esbarzers, amb els quals el procés d’erosió s’accentuarà.
Data de la fotografia: octubre de 1994.
Boca de sortida de la mina de Sant Llorenç
Situada vora la pujada del Guinart, vora la carretera de Riudoms a Reus, a la partida de Blancafort. Vora l’obertura, s’aprecia la pedra on s’ha gravat la inscripció d’un aniversari: 1856-1956, és a dir, el primer centenari de la seva construcció.
Data de la fotografia: octubre de 1994.
Pouet de distribució
Pouet de distribució de la mina de Sant Llorenç vers les distintes canalitzacions i finques. La construcció es manté gairebé perfecta, amb les escales, els murs de contenció, l’obertura de la mina i les tanques de distribució.
Data de la fotografia: octubre de 1994.
Bassa rodona, safareig, sifó i canalització d’aigües de la mina de Sant Llorenç
El sifó és un element de construcció que permet salvar el desnivell del terreny d’una zona a l’altra, mitjançant el salt de l’aigua a un pou que s’omple i va a sobreeixir-se en un altre de nivell idèntic.
Data de la fotografia: octubre de 1994.
Rec obrat vora el marge
També aquí, vora els recs d’obra, apareix una vegetació distinta, adaptada a la frescor constant de l’aigua i de la pedra. Aquestes plantes, fenàs en la majoria dels casos, protegeixen l’obra, però si no es controla pot acabar rebentant-la.
Data de la fotografia: octubre de 1994.
Bassa antiga amb batedora als Molins Nous
Bassa antiga amb les batedores de rentar al fons i el piló del sabó a la seva esquerra. Els materials, d’una extrema resistència, ens evoquen l’antigor de l’obra. La tècnica de construcció de bases requeria enginy per tal que no s’obrissin amb la pressió de l’aigua.
Data: octubre de 1994.
Les basses del poble, antiga depuradora per decantació dels sòlids
La civilització d’un poble es veu en l’ús racional de les seves aigües, les lleis o costums que ha generat, però també en la manera com depura les seves aigües residuals.
Data de la fotografia: octubre de 1994.
Brocal de pou amb sènia de rosaris
Els pous artesians han transformat la manera d’extreure aigua de l’interior de la terra i les imatges com les de la fotografia formen part ja de la història passada. Resten, però, com senyals d’un temps.
Localització: a la partida del Freixe per la carretera de les Borges.
Data de la fotografia: novembre de 1994.
Sifons de la pujada del Guinard
Sifons que es troben vora la carretera de Riudoms a Reus, a la pujada del Guinard, i salven el considerat desnivell de terreny que hi ha entre les dues vores. L’aigua circula per sota la carretera mitjançant una canalització d’obra.
Data de la fotografia: novembre de 1994.
Boca de traspàs de la mina de Sant Pau
Si no fos per l’escuma de l’aigua i el braç de la tanca de ferro, semblaria que es tracta de la porta d’accés a un temple misteriós. El misteri, però, és una galeria de minats que fan aflorar l’aigua subterrània amb què es rega l’horta riudomenca.
Data de la fotografia: novembre de 1994.
Pou amb sènia de rosaris al camí de Riudoms a Tarragona
La construcció i la maquinària apareixen en un estat perfecte. Malgrat les noves tècniques d’extracció d’aigües, bona part d’aquestes obres antigues es continuen utilitzant.
Data de la fotografia: desembre de 1994.
Bassa vora el camí de Sant Pau
S’aprecia el recobriment dels murs per allisar les superfícies escantonades de la pedra. Els distints nivells de l’aigua han creat, a les parets de la bassa, incrustacions vegetals. Cada cert temps convé buidar la bassa i netejar-la de llacs i llims, que redueixen la capacitat de líquids. És una operació que sol fer-se durant l’hivern, quan les feines del camp ho permeten i les pluges i la baixada de rieres o mines garanteixen la possibilitat de tornar-la a omplir.
A les raons pràctiques d’aquestes construccions no poden deslligar-se arguments emotius: l’aigua emmiralla la vida de l’agricultor.
Data de les fotografies: setembre de 1994.
Aqüeducte de tres arcs, a l’esquerra del camí dels Cerdans
L’erosió escata els murs i deixa al descobert petits forats per on s’arrapen l’herba i les lianes. Es tracta d’obres d’arquitectura popular d’una extraordinària bellesa i que reflecteixen l’esforç i el treball de generacions de riudomencs.
Data de la fotografia: agost de 1984.
Arcada d’aqüeducte de tres arcs i d’obra vista
Al fons, traspassant el mur, una canonada inservible. Per tot el terme de Riudoms es troben mostres d’aquesta arquitectura popular per aprofitar els recursos hidràulics.
Localització: camí de n’Albi (o Aubi)
Data de la fotografia: juny de 1994.
Plaça i brocal de pou de catúfols al mas del Vallet
Tot el conjunt arquitectònic (pou, bassa i mas) és de pedra i calç i mantenen una harmonia i mimetisme amb la terra.
Data de la fotografia: octubre de 1994.
Vistes interiors del pou del mas del Vallet
A la primera imatge s’observa l’escala fixada al mur obrat per tal de baixar a netejar els minats o galeries. El manteniment d’aquestes obres era bàsic de cara a extreure l’aigua de la terra.
A la imatge del mig es pot observar com d’un minat aflora una mànega d’aigua. La imatge està presa des de la segona arcada del pou.
Al fons del pou l’aigua brilla per efecte de la càmera fotogràfica, a la tercer imatge. La construcció havia de permetre galeries i filtres per poder recollir les venes d’aigua subterrània o de pluja.
Data de les fotografies: octubre de 1994.
Distribuïdor d’aigües vora el camí de Sant Pau, a l’Alqueria.
L’aigua d’aquest rec no està vigilada, tot i que tingui amo. Contràriament, el pagès haguera deixat un brot de plantes o qualsevol altre senyal indicant-ho.
Data de la fotografia: octubre de 1994.
Bassa rodona al camí de Sant Pau
Disposar d’aigua és signe de riquesa, bé per a la pròpia horta o fruiters, o bé per a vendre-la. Antigament entre pagesos es venien bassades a un preu fixat. Una bassada és la quantitat d’aigua existent a la bassa en el moment de la venda.
Data de la fotografia: octubre de 1994.
Bassa obrada i rec d’entrada de la mina de Sant Pau
Data de la fotografia: octubre de 1994.
Tanques i recs de distribució de la mina de Sant Pau
Els recs, primitivament, eren de terra. Després l’aprofitament dels recursos els feu obrar, de manera que poden seguir la seva evolució segons el tipus d’obra. En aquest distribuïdor veiem diverses fases de l’obra.
Data de les fotografies: octubre de 1994.